Descripció

L’aparició editorial d’una monografia dedicada a un conjunt eclesiàstic i arquitectònic tan rellevant com va ser, i encara és, la canònica de Santa Maria de Besalú probablement despertarà l’interès dels investigadors i la curiositat dels lectors familiaritzats amb la cultura medieval a Catalunya. Si l’estudi en qüesti., com succeeix amb aquest treball de la Nazaret Gallego Aguilera, a més de ser nou proporciona novetats significatives, aporta avanços apreciables i formula hipòtesis de treball versemblants, aleshores podem considerar que estem d’enhorabona. nSanta Maria de Besalú es va erigir al 977 com un establiment aquisgranenc vinculat a un castell comtal. Resultà, així, un exemple paradigmàtic de la promoció d’abadies i priorats canonicals per part dels llinatges aristocràtics que dominaven i gestionaven territoris i diòcesis en ambdues vessants dels Pirineus. La vila i la canònica ―inicialment de Sant Genís i Sant Miquel; en segona instància de Santa Maria― van pretendre obtenir la condició de seu episcopal. Aquesta es va assolir de manera efectiva l’any 1017. Malgrat tot, amb la mateixa rapidesa que s’aconseguí, fou privat d’aquest estatus. A l’any 1020 la catedral va ser degradada de nou a canònica i el bisbe titular fou desposseït de la titularitat específica, tot i que no de la seva condició indeleble. Després de la frustració de l’ambiciós projecte polític i eclesiàstic, un seguit d’esdeveniments van sumir al col·legi canonical en una greu indeterminació i inestabilitat durant les dècades centrals del segle XI. En aquell període una espessa boira va caure sobre els edificis religiosos del castrum de Besalú. De fet, fins ara no estàvem en condicions d’afermar quines construccions ocupaven aquell turó i quins individus o comunitats ocupaven cadascuna d’elles. Ara, però, algunes d’aquelles incògnites comencen a esvair-se a mercès d’una relectura meticulosa de la documentació i d’una oportuna exhumació arqueològica de la capçalera del temple, dirigida per Jordi Sagrera. nAquesta recent descoberta posseeix un indiscutible interès per al coneixement de la primera arquitectura romànica catalana. Nazaret Gallego havia de proposar i raonar quina havia estat la identitat, cronologia, titularitats i horitzó cultural d’aquella fàbrica. Les interpretacions que planteja aquest treball capgiren les presumpcions que fins ara s’havia sostingut.nn